Exterior de la casa a Premià de Dalt

Fa molts anys (cap el 1974) em van fer la carta astral i em van dir que era un Artista amb A majúscula, referint-se a que el meu “art” estava per damunt de la matèria i que, en qualsevol cas, la forma més adequada de materialitzar aquest do era mitjançant el treball del volum i l´ús del fang com a material, és a dir, mitjançant la pràctica de l’escultura com a disciplina artística. El cert és que algun ocell li devia haver xiulat la dada al vident doncs, en aquella època, jo ja feia escultures, i no puc negar que el fet que m’ho diguessin i que sortís reflectit a la meva carta astral em va omplir de satisfacció.

Vaig treballar com a model per a un escultor, Josep Viladomat. A les hores de treball parlàvem de l'art, la bohèmia a la Barcelona dels anys trenta, del Paral·lel i les Rambles, del fang, del dibuix i de l’escultura. Viladomat em començà a ensenyar l'ofici: el modelat del fang, principalment, i també les proporcions, els encaixos, els motlles, etc. Parlàvem dels escultors de referència: Maillol, Rodin, Casanova, Rebull, Monjo, Hugué, Gargallo, González, i també dels genis com ara Miquel Àngel. Mai sortíem del figuratiu clàssic. Per a ell, Moore, Brancusi, Giacometti o Chillida no feien escultura sinó formes.

Després vaig conèixer Ferran Bernad, escultor-picapedrer que fou la mà dreta de Casanova i Rebull i gairebé el millor reproductor en pedra de l'època. Tenia més de setanta anys i ja estava retirat, però encara conservava el taller i hi treballava. Durant més de vuit anys vaig estar amb ell com a aprenent. Taller, taller i més taller. Pedres -marbre, ulldecona, calatorao, alabastre o marbre de Bèlgica-, però també modelat, motlles, compàs, passar de punts, guix, proporcions, encaixos, rigor, bronze, foneries i anècdotes. Vaig assolir l'ofici per la via del taller.

EXPOSICIONS


Individuals

1990 - Caja de Ahorros de Antequera (Màlaga)
1990 - Arts i Lletres, Societat Cultural Sant Jaume, Premià de Dalt
1992 - La Llotja del Blat, Vic
1993 - Arts i Lletres, Premià de Dalt
1993 - Seu social del Club Nàutic Balis, Llavaneres
1994 - Galeria Tretze, Banyoles
2001 - Galeria 37, Barcelona

Col·lectives i obra en dipòsit

Galeria Helena Ramos, Cadaqués
Sala Maragall, Barcelona
XI Bienal del Deporte en las Bellas Artes, Madrid 1995
XII Bienal del Deporte en las Bellas Artes, Barcelona 1997
Botiga Fundació Miró, Barcelona
Botiga Museu d´Art Contemporani de Barcelona
Galeria 37, Barcelona
Galeria Montfalcon, Barcelona
Galeria Espai d’Art, Mataró
Galeria de Palau, Girona
Galeria Pasaje, Barcelona

Algunes obres per encàrrec

Escultura per a l’Orquestra Simfònica del Vallès
Regal anual d’empresa per a Cespa 1993-1998
Figura commemorativa per al perfumer Ernesto Ventós
Trofeu del Premi Ramon LLull de l´editorial Planeta
Trofeu lletra N del Premi Novel·la de l´editorial Planeta
Trofeu dels premis Curtficcions de cinema
Figura commemorativa del 25è aniversari per a l´empresa TAU-Icesa
Escultura Dona per a l´ajuntament de Cornellà (plaça Catalunya)

 

COMENTARIS

L’escultura

A grans trets, i sense ànim de fer una classificació, entenc que es poden diferenciar dos tipus d’escultura:

- El primer tipus seria l´escultura de modelat, és a dir, la que utilitza un material tou, com ara el fang la cera o la plastilina, per a fer una forma que, posteriorment i mitjançant procediments tècnics, es pot reproduir en un material més estable com ara el bronze o la pedra.
Generalment l´escultura de modelat utilitza més les corbes i els volums capritxosos, doncs el material ho permet.

- L’altre tipus seria l´escultura constructiva. Aquella que, a partir d’un dibuix on les línies sempre s’adapten a les possibilitats dels materials a utilitzar, s’obté el plànol per a realitzar l´obra. Habitualment es treballa amb pedra, ferro o altres metalls i predominen els plans i les corbes de tall o regulars.

Una altra manera de classificar l´escultura seria a partir del tema: escultura figurativa o no figurativa. En aquesta classificació els límits són molt més subtils, doncs també podem parlar del figuratiu clàssic o del que són aproximacions figuratives o deformacions del figuratiu. En qualsevol cas podem diferenciar entre el modelat orgànic i l´inorgànic. En aquest sentit em bellugo dins del que seria la deformació del figuratiu orgànic.

Els materials

El bronze permet (si es fa un motlle) fer més d’una reproducció de la mateixa peça. Això suposa un avantatge, ja que, en seriar, s´obre la possibilitat d´abaratir costos i d´arribar a més gent amb la teva obra.

Generalment es considera peça única una tirada de fins a vuit o deu exemplars, i la obra seriada permet reproduir peces de manera similar a com ho fan les litografies o els gravats dels artistes gràfics, apropant encara més l’obra al públic.

La fosa es fa pel procediment de la cera perduda. Cada petit bronze sorgeix d’una peça de cera, sortida del motllo, que s’ha fos individualment. Aquest fet li dóna encara més unicitat a la peca. És molt difícil que, malgrat la professionalitat del fonedor i de l’artista, surti tot igual, doncs es treballen els metalls a més de 1300 graus, i, aquest procés sempre té quelcom de màgic i imprevisible.

Un altre material que treballo és la pedra. A partir d’un bloc de pedra, cal anar traient material fins arribar a la forma desitjada. En la pedra hi ha, fonamentalment, dues maneres de treballar: una implica partir d´un original prèviament modelat i del que se´n transporten els límits definits, a la pedra tot picant-la. I l’altre és començar a picar previ haver imaginat què pot sortir de la pedra en qüestió i improvisar tota la estona.

La forma

Els escultors en dibuixar quasi sempre tenim present la possibilitat que el que representem pugui ser passat a tres dimensions.

El meu tema predilecte és la dona. Des del principi he representat majoritàriament dones. El cos de la dona és ple de corbes i dolçor. M’agrada modelar la personalitat de cada part del cos de la dona com si fos viu, com si tingués ànima. M’agrada descriure sentiments mitjançant expressions sensuals.

Del procediment

Amb la idea al cap o el dibuix al davant es pot començar l´escultura. Generalment es munta la peça en petit format. Es parteix d’una estructura rígida que faci de suport del fang o la cera. És l’esquelet de la peça i ja és fonamental per definir el gest. L´estructura ha d’estar encaixada i proporcionada.

El pas següent ja és el modelat. Es va afegint material fins arribar al volums desitjats. En la tècnica de modelat sempre es pot afegir i treure material.

Tant el fang com la cera són materials efímers. Un cop modelada la peça cal fer un motlle per a les posteriors reproduccions en bronze.

Obra seriada

L’obra seriada i numerada en petit format és intimista. Permet ubicar-la en qualsevol indret i la seva presència és assossegada. Hi és, però no es fa notar, com la música de les pel·lícules. Saber que hi ha gent que té petites escultures que arriben a formar part del seu univers m’omple de satisfacció.

 

 

 

 

 

 

 

Taller a Premià de Dalt